Un salt endavant? Més aviat una reafirmació madurada de com sempre ha volgut sonar el grup, amb gust pels matisos i el detall, amb algunes racions d’inconformisme estètic i una vocació, malgrat tot, de reserva estilística: no es tracta d’inventar el que ja no pot ser descobert, sinó d’encaixar-se de manera solvent en la música que has mamat i amb la que has crescut.
Si temes com “Tot el que més desconeixo”, “Poetes”, “Quan alguna cosa”, “Equilibri” o “Encendre”, per dir-ne alguns, us entren a la primera, bingo, però és que encara no els heu escoltat prou: milloren amb el temps.
|
